Hui celebrem el Dia internacional de la Dona, dia en què milions de dones alcen la seua veu a tot el món per a reivindicar els seus drets i lluitar contra totes les discriminacions per raó de sexe.
Volem que aquest dia siga un homenatge per a totes aquelles dones que han lluitat i lluiten dia a dia per aconseguir una realitat en la qual totes les persones gaudisquen dels mateixos drets i oportunitats, i formen part d’una societat justa i equilibrada.
La Declaració Universal dels Drets Humans defensa la igualtat entre homes i dones però malgrat els assoliments obtinguts hem de ser conscients que la lluita és extensa, difícil i encara queda molt camí per recórrer.
L’aportació de les dones al llarg de la història en tots els àmbits és inqüestionable al mateix temps que invisible, i el que volem manifestar en aquesta data és el nostre convenciment en què les coses poden i deuen canviar.
El primer pas per a solucionar un problema és reconéixer que es té. Per això hauríem de valorar a aquelles dones que, sense conéixer res més que el masclisme i la repressió, van sentir que allò no era just. Que ni la seua vida ni la de cap dona hauria de veure’s reduïda a tal situació. Com va dir Simone de Beauvoir, ”El més escandalós que té l’escàndol és que un s’acostuma”.
És imprescindible recordar aquests fets, l’amargor, la repressió i l’aïllament al qual estaven sotmeses les dones fins no fa tant de temps. Gràcies a elles estem hui ací, estudiant. Gràcies a elles tenim veu i vot. Gràcies a elles per fi som dones respectades tant en el camp laboral com social.
Però la lluita encara no ha acabat, la lluita segueix en tots nosaltres. Per una igualtat i per una vida justa i lliure. Per un món en el qual totes les vides valguen el mateix. “No seré lliure fins que totes les dones ho siguen”.
Hui no és un dia qualsevol, és el dia de totes aquelles dones que han lluitat; però també de les que no han pogut fer-ho, per por o per desinformació sobre la causa. De totes aquelles que encara no saben que tenen dret a tindre drets. Hui és el dia de les nostres àvies, mares i germanes. No creieu que mereixen respecte? Sentir-se segures i valorades? És a la nostra mà aconseguir-ho.
Volem una societat en la qual dones i homes vagen de la mà avançant en la ciència, en la política i en tots els camps del saber. Sense violència. Sense violacions. Sense mort.
Cal continuar treballant en el si de la família perquè els xiquets i xiquetes cresquen en una societat igualitària, per això és fonamental la implicació de la comunitat educativa i fomentar la formació dels i les professionals de l’educació en matèria d’igualtat i prevenció de la violència entre els més joves.
Aspirem a una vida que es base en “ viure”, i no en “sobreviure”. Una vida en la qual cap dona muira per ser-ho.
És necessari un dia, el 8 de març, per a recordar que tots aquests objectius no s’han complit ni íntegrament ni en el món sencer.
Per tot això en aquesta data tan assenyalada volem conjuminar esforços per aconseguir que la igualtat buscada siga real i efectiva, i que aquesta lluita no sols siga de les dones sinó del conjunt de la societat.
“La igualtat és l’ànima de la llibertat; de fet, no hi ha llibertat sense ella” Frances Wright
8 de març de 2022.